10 raons per fer la vaga el 8 de juny

1 Per justícia Es diu que la convocatòria de vaga és un error, que no servirà per a res, que no modificarà les  retallades. Qui diu això ha de creure que les agressions són puntuals i passatgeres o són mesures dirigides a exigir un compromís passatger a unes suposades persones privilegiades.
2 Per coherència En la convocatòria de vaga, les coses es podíem haver-se fet millor, però no només depèn de la Intersindical Valenciana. Ni el moment dels atacs, ni la major part de les respostes –entre altres, la data- els hem triat nosaltres. Però sí som concientes de la necessitat de donar una resposta el més unitària possible, per sobre de gustos sobre com fer les coses d’acord amb els nostres costums i la nostra política sindical.
3 Per dignitat Amb la decisió de triar el personal empleat públic com exemple de sector on obtenir diners per a pal·liar el dèficit, el govern espanyol ens ha assenyalat com a responsables d’eixex mateix dèficit i com el principal grup al que aplicar les reduccions. A ulls de la societat, ens és més exigible la solidaritat que a la banca o el capitalisme especulatiu. Per això paguem nosaltres i els altres no.
4 Per solidaritat Una part de la societat se n’alegra de les retallades al personal empleat públic. Per a ells, som un grup priviliegiat. Però la patronal ja s’ha despenjat dient que vol aplicar als convenis la retallada del 5%. Ara s’anuncia també a l’ensenyament concertat, que té les retribucions regulades per conveni. En moltes ocasions, les millores en el sector públic han estat una referència per al sector privat i els seus avanços s’estenen, provocant un efecte positiu entre la resta de treballadors i treballadores. Ara, per contra, el funcionariat només és la punta de llança per a aplicar els atacs a totes la població.
Plantar cara en aquest sector no només no és un mecanisme de defensa corporativa d’un grup privilegiat si no que que suposa plantar cara a les agressions aprovades o que estan en camí.
És, per tant, i per a qui tinga dubtes, una decisió solidària.
5 Per no perdre’n més La retallada salarial és la porta que obri altres retallades. Potser el més conegut siga el de l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys. Que ningú es lamente de no ser conseqüent ara. Ací dol. Quasi definitivament hem perdut la jublicació anticipada als 60, però podem obtenir propina per a arribar als 67. O la reducció de llocs de treball, o les baixes sense cobrir.  Les males notícies no són solitàries.
6 Per indignació Els governs haurien de regular les maniobres especulatives i la enginyeria financera que ens ha dut a la desfeta, però, com sabem, són objecte de pressions. D’una banda, els de sempre, aplicant les mateixes receptes de sempre, per a que paguen els més febles. D’altra banda, els afectats: treballadors i treballadores, pensionistes, la societat en general. La major o menor pressió incideix en la direcció de la balança (encara que els governs europeus ja estan situats en una part del fidel i no en el centre). A major resistència, major capacitat de modificar les seues respostes. A menor: la desfeta i les mans lliures per a seguir fent les retallades.
7 Per defensar el que hem guanyat en dècades Si Europa disposa d’unes condicions que no existeixen en altres països com EEUU o Àsia, és per una llarga tradició de lluita per aqueixes conquestes (inclosa la vaga). El problema no és només el 5%. Darrere ve la pujada de l’IRPF (doble descompte), els impostos indirectes (triple), l’IVA (quadruple)…
I el que és més important: darrere ve la retallada de llocs de treball i l’elevació de la jubilació als 67 anys.
8 Per urgència Davant aquests fets es necessiten mesures contundents, com quan es desborda un riu.
De segur que està bé netejar les seues voreres, no ocupar els llits fluvials, afavorir les obres de retenció d’aigües, impedir els incendis per què l’aigua baixe amb menys violència… Tot això és cultura preventiva. I s’ha de fer. Però tot això està molt bé i servirà a mitjan i llarg termini. Però quan el riu es desborda, incontrolat, quan la força de les aigües augmenta vertiginosament en qüestió d’hores… cal oposar altres mesures inevitables, des del treball de les excavadores als sacs terrers en els marges.
I en aquesta última situació estem ara. Cal fer les dues coses. Aqueix és el treball de les organitzacions socials (com els sindicats) i el de les xarxes socials democràtiques. Però posar-se a la faena per a assolir-lo i que done resultats no és qüestió d’hores, si no de mesos i anys. Correm el risc que quan estiguem preparats ja no hi haja camps i ciutats que defensar per que els va arrossegar l’aigua.
9 Per oportunitat La vaga general és només una de les mesures. Ni la millor ni l’única. S’ha de complementar amb unes altres. Però si és una de les més immediates. La vaga general no és un simple un instrument reivindicatiu, si no una mesura política d’oposició a determinades polítiques o per prendre la iniciativa, segons els cassos.
10 Per actuar col.lectivament En aquestes condicions, no és possible iniciar un procés de presa de consciència pas a pas. La vaga (i les mobilitzacions que duen al seu voltant) són un marc adequat per a introduir i debatre altre tipus de propostes. És en situacions de “tensió”, com les que suposa la convocatòria d’una vaga, quan el col·lectiu de persones afectades pot reflexionar i respondre. No és que no ho puga fer la resta dels dies, que si ho pot fer, però no ho fa. En les darreres dues setmanes, en els claustres -i en els bars- es duen més hores discutides sobre la crisi que en els últims dos anys. I fins el dia 8 de juny, el debat creixerà. Nosaltres hem d’explicar que açò no és una mesura aïllada per a traure diners al personal empleat públic, si no que és un poc més ampli, que va des de la retallada salarial a l’augment de l’edat de la jubilació. I que, o es respon quan toca -com quan es desborda un riu- o podem arribar tard.

Encara que s’usa molt -i no sempre correctament-, en aquest cas podem parafrasejar allò de Martin Niemöller:
“Primer van vindre a pels salaris del personal dels serveis públics,
però no em va importar per que em creia un privilegiat.
Després vingueren….”

Aquesta entrada ha esta publicada en ENSENYAMENT, MOVIMENTS SOCIALS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s