1r MAIG. Tenim dret

Arreu d’Europa, construir els sindicats, augmentar la resistència, intensificar la lluita!

Sols la resistència, la lluita i l’organització poden bloquejar la regressió social i democràtica que recorre tot Europa.


La classe assalariada i la classe mitjana pateixen una política general, aplicada en diferents graus i en tots els paisos de la Unió Europea (UE). Aquesta política no és únicament una resposta cojuntural a una situació de crisi econòmica, de recessió o de depressió. No és solament la conseqüència del deute o del dèficit públic. No respon amb exclusivitat a la voluntat de salvaguardar, coste el que coste, els beneficis que obté el capital financer i a la cobertura de les seues pèrdues amb subvencions públiques. Les arrels són més profundes.

Alguns països coneixen situacions de veritables crisis socials, amb un ràpid augment de la pobresa

Alguns canvis fonamentals

No cal dir que la crisi està lligada a la desregularització com a conseqüència del profit i benefici que el capital financer ha volgut obtindre per acumular poder durants molts anys. Aquesta crisi respon a les enormes despeses públiques autoritzades per govens nacionals, institucions europees i l’FMI per salvar el sistema financer. La classe treballadora és la que pagarà fins a l’últim cèntim d’aquestes subvencions. Es tracta, aleshores, d’una veritable expropiació social.
Fem una crida a un canvi de base en les regles de gestió, dels objectius i dels instruments de govern de tot el sistema. Les polítiques emprades de manera sistemàtica tant per la UE com pels govens nacionals, amb independència del color polític, apunta, de totes totes i en cada país, a augmentar els avantatges i el poder de les classes dominants, a impedir a la classe treballadora d’organitzar-se i defensar els seus interessos; així com de concebre mesures i posar en pràctica alternatives davant l’ordre dominant. El sitema vol sotmetre la classe treballadora amb una força i una intensitat desconeguda des de fa dècades.
Cert és que les diferències nacionals difereixen entre si. Si pertot arreu hi ha condicions materials difícils, alguns països coneixen situacions de veritables crisis socials, amb un ràpid augment generalitzat tant de la pobresa com de la misèria.

Endeutament i dèficit pressupostari, dos pretextos per a esclavitzar la classe treballadora

Sota el pretext de contenció del deute públic, de retornar-lo o fins i tot d’evitar-lo, la Unió Europea, l’FMI, els governs nacionals i els poders supranacionals desenvolupen una estratègia comuna basada a lluitar contra el dèficit pressupostari quan realment no és més que un pretext i una justificació d’aquest atac.
La burgesia europea i els aparells de poder volen trencar els avanços i progressos de la classe treballadora. Són aquestos treballadors i treballadores, amb independència de la seua qualificació, del seu sexe, de la seua edat i de la seua nacionalitat, els que se’n veuen afectats. Es tracta d’abaixar salaris, d’arruinar les proteccions socials i la seguretat social, d’assignar un treball precari i degradat als aturats o a les persones assistides pels serveis socials, de desregularitzar i flexibilitzar, d’augmentar la competència entre els treballadors en un mercat de treball que té com a únic objectiu els interessos capitalistes. Aquesta estratègia implica també el desmantellament dels serveis públics, el desplegament d’una fiscalitat que colpeix les majories socials i multiplica els regals, les exempcions i els privilegis per als capitalistes. Sistemàticament els recursos públics es mobilitzen per mantindre i augmentar la rendibilitat del capital.
Drets i llibertats dels assalariats es reduixen o es destruixen. Les llibertats sindicals als llocs de treball són cada vegada més restringides o fins i tot refusades per a les organitzacions sindicals més combatives. El dret a la vaga és objecte d’atac sistemàtic, tant a escala estatal com de la Unió Europea. Tot està estructurat perquè les treballadores i els treballadors tinguen cada vegada menys possibilitats per a organitzar-se, construir la seua força col·lectiva i que tinga el seu pes en el repartiment de la riquesa i del poder.

Desplaçar les línies de força

En aquesta difícil situació és absolutament indispensable no resignar-se i denunciar l’enorme espenta que s’està donant a la regressió social i a l’esclavatge. Cal protestar, criticar el sistema i oposar-se amb idees alternatives. Assitim, per tot Europa, a combats exemplars a tots els nivells; però som conscients que calen lluites més intenses, més dures i més extenses per a posar fre a tot el que està passant i imposar un nou punt de partida en la bona direcció que conduïsca cap a la milloria de les condicions de vida i de treball, cap al reforç de tots els elements alternatius que potencien la igualtat, la solidaritat, la justícia i la llibertat socials.
Cal revisar els interessos particulars, els criteris de gestió, el repartiment de poder i l’organització de treball. Tot açò no es podrà aconseguir si no és amb la construcció d’una nova harmonització de forces entre els asalariats, els treballadors públics o de l’empresa privada i els poders econòmics, polítics i culturals.
De tots és sabut que es tracta d’una tasca de molt de treball i llarga durada. Hem de multiplicar les lluites i la resitència, des del combat més modest fins a les vagues generals i manifestacions massives. En aquest sentit, la vaga general europea, l’extensió i amplificació dels grans moviments de lluita, a escala europea, posseeixen, sense cap dubte, una perspectiva allunyada però no abstracta. Hem d’anar apuntant cap a un horitzó de mobilització que potencie les possibilitats de venciment de les nostres accions de lluita actual.
Igualtat de drets, igualtat de salaris, igualtat de condicions laborals a tota la Unió Europea.
La nostra xarxa europea de sindicalisme alternatiu i de base proposa objectius reivindicatius bàsics pel que fa a la conquesta dels propis drets fonamentals i d’una base general de llibertats sindicals efectives per a tota la Unió Europea. Lluitem per un moviment d’igualtat de les condicions de treball i dels salaris, capaç d’imposar-se mitjançant l’harmonització d’unes condicions més favorables en la remuneració pel treball i en la protecció social en tots els països de la UE. Aquesta és l’única manera aficaç de lluitar contra la competència entre els assalariats i assalariades, els sistemes de protecció social, els drets i les garanties. També és un objectiu unificador i aclaridor per a tots els treballadors i treballadores europeus.
Per a avançar és indispensable encetar un poderós cicle de lluita que augmente en qualitat, quantitat i intensitat els nostres combats actuals. Per a avançar, el moviment de treballadores i treballadors europeus té la necessitat de construir un sindicalisme democràtic, de base, combatiu i de transformació social. Les forces sindicals existeixen. Si hui estan disperses i dividides és ara el moment d’agrupar-les. Aquesta unitat constituirà una poderosa ferramenta per a generalitzar les mobilitzacions. El moviment organitzat de treballadores i treballadors serà la base per a la construcció d’una ampla aliança entre totes les forces capaç de promoure la igualtat i la justícia social així com la democràcia.
La nostra lluita és decisiva!
Fem avanaçar pertot arreu el sindicalisme combatiu, de base i alternatiu!

Aquesta entrada ha esta publicada en MOVIMENTS SOCIALS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s