Declaració de la trobada sindical internacional del 8 i 9 juny 2015

Xarxa sindical internacional de solidaritat i de lluites

La xarxa sindical internacional de solidaritat i de lluites, constituïda al març de 2013, durant la nostra reunió de Sant-Denis (França) és el producte d’anys d’intercanvis i de treball en comú entre diverses de les organitzacions fundadores. És així, i sobre la base d’orientacions i de pràctiques sindicals en comú, que hem pogut reunir organitzacions sindicals, corrents sindicals i tendències sindicals de nombrosos països de les Amèriques, d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia.

Dos anys més tard, el juny del 2015, vam organitzar una nova trobada internacional, en Campinas (Brasil). En aquesta ocasió, apreciem col·lectivament les evolucions positives en la construcció de la nostra Xarxa, fonamentalment la seva expansió, però també el camí que ens cal recórrer per a dotar-nos de l’eina en comú internacional i necessària a totes les forces sindicals que es reivindiquen i practiquen un sindicalisme de lluites anticapitalistes, autogestionari, democràtic, ecologista, independent dels patrons i els governs, internacionalista i en contra de totes les formes d’opressió (masclisme, racisme, homofòbia, xenofòbia). La democràcia obrera, l’auto organització dels treballadors i les treballadores estan també entre les nostres referències en comú.

La crisi del sistema capitalista té conseqüències en el món sencer

Les crisis econòmiques, financeres, ecològiques i socials es barregen i s’auto s’alimenten. Aquesta crisi global del capitalisme mostra el impàs d’un desenvolupament basat en el repartiment cada vegada més desigual de la riquesa produïda per l’explotació dels treballadors i de les treballadores, de la desregulació financera, del lliure intercanvi generalitzat i el menyspreu dels imperatius ecològics . Per salvar els beneficis dels accionistes i dels patrons, per assegurar el futur dels bancs i les institucions mundials (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització mundial del Comerç, etc.). Els governs i la patronal ataquen cada vegada amb més força els drets dels treballadors i les treballadores.

El sistema econòmic i polític actual organitza el pillatge de nombrosos països, obliga a milions de persones a deixar el seu lloc d’origen per sobreviure …. I nega de seguida tots els seus drets sota el pretext que ells i elles són immigrants.

Destrucció dels serveis públics, qüestionament de tots els drets socials, atacs cap als drets sindicals, llibertats sindicals burlades, desenvolupament de la precarietat i de l’atur per pressionar sobre les poblacions …. Són els mateixos mètodes els que s’utilitzen en tots els països ‘

Per aconseguir els seus fins, utilitzen tots els mitjans: criminalització, procés, arrestos, intervencions policials, ocupacions militars, traves de tota mena als drets col·lectius i individuals. La repressió és una de les seves armes contra les i els que resisteixen, s’oposen, i construeixen alternatives. La nostra solidaritat, més enllà de les fronteres, és una de les nostres respostes.

El sindicalisme que reivindiquem no vol celebrar pactes amb els poders en exercici per validar mesures antisocials. El sindicalisme té la responsabilitat d’organitzar la resistència a escala internacional, per a construir a través de les lluites la necessària transformació social. Volem construir un sistema fundat en els béns comuns, en la redistribució de les riqueses entre aquelles i aquells que la creen, és a dir els treballadors i les treballadores, fundat en els drets dels treballadors i les treballadores i en un desenvolupament ecològicament sostenible.

Reivindiquem, la fi de la privatització i mercantilització i, per contra, l’extensió, la democratització i apropiació social del servei públic (educació, salut, transport, energia, aigua, habitatge, jubilació, pensions etc.) La lliure circulació de les persones i la igualtat dels drets socials i polítics de tots i totes, independentment de la nacionalitat, de l’origen, del sexe, formen part dels nostres objectius en comú.

Comprendre l’adaptació del capitalisme per oposar millor

Els atacs contra els salaris, les condicions de treball, les assegurances socials, el servei públic i les llibertats democràtiques formen part d’un pla estratègic del capitalisme destinat a canviar perdurable i fonamentalment la relació de força entre classe dominant per una banda, assalariats-assalariades i classes populars per altra banda. Aquest projecte s’inscriu en el marc d’un capitalisme globalitzat, d’una economia que fa concórrer les regulacions socials, les legislacions, les condicions i els quadres de treball. Això provoca una precarització creixent del món del treball.

La qüestió de la salut i de la seguretat en el treball, les condicions generals de la qualitat de vida per als assalariats-assalariades en els mitjans populars, adquireixen en les lluites i les reivindicacions una importància decisiva.

Als països mantinguts en situació de subdesenvolupament, evidentment a través del colonialisme i l’imperialisme sempre vius, aquestes situacions condemnen en massa als humans a morir de fam o emigrar, sovint amb perill de la seva vida, a països on són víctimes de fortes discriminacions. El colonialisme i l’imperialisme oprimeixen encara a nombroses poblacions a tot el món; el sindicalisme té el compromís de combatre aquestes formes de dominació.

La conjuntura econòmica no és l’element essencial que justifica aquesta estratègia de les classes dominants. El capitalisme manté un atac permanent contra les condicions de vida, els salaris, la regulació laboral dels treballadors i de les treballadores. Aquest utilitza la “crisi” (crisi del sistema capitalista!) Per reforçar els seus atacs.

La direcció financera del capitalisme, la seva mundialització accelerada, les polítiques austericides dominants, la política del “pagament del deute” indiquen la preeminència d’una orientació cap al mercat globalitzat posseïdor de la clau d’un nou repartiment de les riqueses i del poder sempre més desfavorable a les classes populars. El mecanisme del deute asfixia els països i ens empobreix: el seu deute no és el nostre deute; no tenim perquè pagar-! Les polítiques econòmiques i financeres presentades com incitant a reprendre la demanda semblen poc susceptibles d’assegurar una reactivació econòmica forta i de llarga durada.

De totes maneres, aquestes proposicions de rellançament no qüestionen de cap manera les polítiques austericides, els atacs contra l’assalariat, la degradació i la privatització dels serveis públics. En altres paraules elles no tenen una dimensió de compromís estratègic tal que pogués per exemple instituir la regulació fordista aplicada durant una part del segle XX en una part del món (al preu, és clar, de l
‘explotació d’això que es deia llavors tercer món )

Les propostes d’un nou compromís social, com les que pot formular una part d’un moviment sindical, tenen com a primer punt feble la ignorància deliberada del que hauria de ser la lluita i la relació de força perquè poguessin començar a realitzar-se, assegurant un nou camí «reformista». La qüestió essencial no és simplement la injecció de fons públics en vista de la reactivació de l’economia sinó més aviat la de tractar radicalment la repartició de la riquesa i del poder així com la determinació del model de desenvolupament.

De la mateixa manera, les hipòtesis polítiques dels governs que suposen que la conquesta de les posicions institucionals a nivell estatal nacional pot permetre, per mitjà dels instruments clàssics de poder públic i dins del quadre institucional creat per servir al capitalisme, forçar una nova orientació de les polítiques, amb un nou compromís social d’envergadura, que involucri totes les classes, ens semblen il·lusòries.
Brasil, on ha tingut lloc aquesta trobada de la Xarxa Sindical Internacional de Solidaritat i de Lluites, és un bon exemple d’això. La política econòmica actual continua la dels governs burgesos precedents, centrada en garantir immensos lucres al gran capital i petites concessions cap als sectors més miserables de la població; aquesta política es va esgotar. Ara el govern tracta encara més de posar en pràctica els “diktats” del capital internacional i de la burgesia brasilera cobrant als treballadors i les treballadores la càrrega de la crisi, a través de polítiques com l’ajust fiscal i la terciarització.

La fragilitat en general del sistema internacional, l’evolució de la relació de força entre els blocs econòmic polítics integren una radicalització de les lluites socials i ecològiques en general i de la lluita entre els assalariats i sistema de dominació en particular.

Reforçar el sindicalisme per trencar amb el capitalisme

La independència del moviment sindical que es mobilitza i lluita efectivament constitueix la qüestió clau d’aquest període. En efecte, l’aposta és vèncer l’estratègia del sistema de dominació del capitalisme globalitzat que tracta d’imposar a l’assalariat una regressió històrica, amb la ruïna pura simple de la seva capacitat autònoma d’organització, d’acció i de posicionament en benefici del sindicalisme de jerarquia , fins i tot de la pura i simple desaparició del moviment obrer; vet aquí que, una part cada vegada més important de la població mundial, es proletaritza i, en conseqüència, queda en condicions socials cada vegada més difícils.

Reafirmem la nostra oposició al sindicalisme oficialista i la nostra voluntat de pluralisme i democràcia sindical. Això no és en absolut contradictori amb la recerca de la unitat d’acció sindical, de la unitat obrera, de la unitat de totes les persones explotades i / o oprimides. Per contra, fugim de relacionar-nos amb els que es pretenen sindicalistes i, alhora, cogestionen fons de pensions i es deixen corrompre per la classe dirigent … Classe dirigent, que a més, ha fet de la corrupció la manera habitual de funcionament d’una part important de els responsables polítics.

El dret a la terra és un tema particularment important en molts països, especialment aquells víctimes del colonialisme i de l’imperialisme; hem de ser actius contra això, lluitant per veritables reformes agràries enllaçades amb els moviments socials que lluiten per aquest dret.

El nostre sindicalisme uneix la defensa dels interessos immediats dels treballadors i treballadores, i la voluntat de canvi social profund. No es limita a la reivindicació del camp econòmic, engloba assumptes com el dret a l’habitatge, a la terra, la igualtat entre homes i dones, l’antiracisme, el combat a homofòbia i la xenofòbia l’ecologia, l’anticolonialisme, etc.

Els interessos que defensem són els de la classe obrera (treballadors i treballadores en actiu o jubilats, aturats i aturades, joves en formació). S’articulen amb pobles de totes les regions del món. En aquest tema ens oposem frontalment a la patronal, als governs i institucions que estan al seu servei, i reivindiquem la nostra autonomia respecte de tota organització política.

S’han creat diverses organitzacions sindicals; les xarxes sindicals s’han creat sobre camps professionals o geogràfics. D’una regió del món a una altra, les nostres històries sindicals, les nostres afiliacions sindicals, són diferents. Però, compartim el que és essencial: estem decidits a avançar en la coordinació del sindicalisme de lluita, en el pla internacional.

Volem compartir les nostres experiències, enriquir-nos de les resistències i èxits de tots, construir la unitat a través de les fronteres, construir la solidaritat internacional dels treballadors i treballadores. De cara a la crisi que copeja a les poblacions de tots els països, i de la qual el capitalisme és responsable, és necessari coordinar i unificar les nostres lluites. Cridem als col·lectius sindicals a unir-se a nosaltres per construir aquesta unitat d’acció sindical, necessària per combatre els retrocessos socials, conquerir nous drets i construir una societat diferent.

No hem lluitat per tornar enrere; en efecte, els atacs contra la classe obrera són molt forts i en ocasions sota noves formes. Però l’explotació capitalista no és una novetat i és amb ella amb el que hem de trencar, per crear formes d’organització de la societat partint de les necessitats de la població.

Aquesta marxa la construïm pas a pas, amb totes les organitzacions sindicals de lluita, per als que el sistema capitalista no és la forma d’organització ideal per a les nostres societats, i que construeixen el canvi a través de les lluites col·lectives quotidianes i les reflexions sobre la societat que volem per demà.

Vam decidir reforçar, ampliar, augmentar l’eficàcia, una xarxa de sindicalisme ofensiu, de lluites, anticapitalista, democràtic, autònom, independent dels patrons i els governs, en contra totes les formes d’opressió (masclisme, racisme, homofòbia, xenofòbia), ecologista i internacionalista.

Després de la trobada internacional de juny 2015, tenim objectius concrets, compromisos comuns. Junts els definim i junts els portarem a bon terme.
– Treballarem, durant aquest temps per la solidaritat internacional, i sobretot contra qualsevol repressió antisindical. El nostre combat es porta a terme contra totes les opressions, especialment aquelles que van contra les dones, els negres, els migrants i les LGTB (Lesbians, Gais, Transsexuals, Bisexuals).
-Actuarem de forma unitària i coordinada per donar suport a les lluites i les campanyes internacionals, reafirmant el dret a l’autodeterminació dels pobles.
– Donarem suport i estenem el treball internacional realitzat en els sectors professionals (transport, educació, centres d’atenció de trucades, indústria, comerç, salut, etc.) i sobre els assumptes interprofessionals (drets de les dones, els negres, els LGBT, migració, allotjament, ecologia, salut i treball …).
– Perseguirem el treball de reflexió i d’elaboració sobre les qüestions crítiques del sistema capitalista i de les alternatives a aquest.
– Posarem, junts, els mitjans materials necessaris per a l’èxit dels nostres projectes comuns: llocs web, llistes d’intercanvi per correu electrònic, coordinació per sectors professionals, etc.
– Per ser més eficaços, vam organitzar la coordinació de les organitzacions membres de la Xarxa a escala de les regions del món: Amèrica del sud, Europa, Àfrica …
– Decidirem organitzar una setmana d’acció internacional, durant la segona setmana del mes d’octubre de 2015, tenint com a tema central: contra els plans d’austeritat i les retallades, per la defensa dels drets dels treballadors i treballadores. Nosaltres no pagarem la crisi! El format d’aquesta setmana d’accions serà adoptat en funció de les realitats de cada un dels nostres països.

Aquesta entrada ha esta publicada en MOVIMENTS SOCIALS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s